Què passa amb l’assegurança de vida si no declares correctament el teu estat de salut?

Quan contractes una assegurança de vida, normalment has de respondre un qüestionari de salut. El que hi indiquis pot ser decisiu perquè, en el futur, els teus beneficiaris cobrin o no la indemnització. Declarar malament, ocultar una malaltia o treure importància a un hàbit de risc pot deixar el pagament de la pòlissa en l’aire.

A Barcelona i a la resta de Catalunya, aquest punt és especialment important quan es contracta una assegurança vinculada a una hipoteca, a un préstec o a la protecció familiar. Per evitar problemes, el més recomanable és contractar amb totes les garanties des del principi: pots consultar una assegurança de vida adaptada a la teva situació real i al teu estat de salut.

Què vol dir declarar correctament l’estat de salut en contractar?

Declarar correctament vol dir respondre amb veracitat el qüestionari de salut que et lliura l’asseguradora abans de signar la pòlissa. No és un simple tràmit: és una obligació legal prevista a l’article 10 de la Llei 50/1980, de Contracte d’Assegurança, que obliga el prenedor a comunicar les circumstàncies conegudes que puguin influir en la valoració del risc.

Això pot incloure:

• Malalties actuals i passades: patologies cròniques com diabetis, hipertensió, problemes cardíacs, malalties oncològiques, intervencions quirúrgiques o ingressos hospitalaris rellevants.
• Tractaments en curs: medicació habitual, controls mèdics oberts o seguiments especialitzats.
• Hàbits de risc: fumar, consumir alcohol de manera habitual o altres conductes que puguin incrementar el risc assegurat.
• Dades personals correctes: edat, professió, activitat física o altres factors que poden condicionar el preu de la prima.

La clau és que només estàs obligat a declarar allò que l’asseguradora et pregunta. Si no et fan cap qüestionari, o si les preguntes són massa genèriques, una part important de la responsabilitat recau en la companyia.

Què passa si ocultes una malaltia i l’asseguradora se n’assabenta després de la defunció?

Aquí és on apareix el risc principal. Mentre es paguen les primes, habitualment ningú revisa l’historial mèdic en profunditat. Però quan es produeix la defunció o la invalidesa i els beneficiaris reclamen la indemnització, l’asseguradora pot investigar la documentació mèdica.

Si detecta que es va ocultar informació rellevant, pot actuar de diferents maneres:

• Pot reduir la indemnització de manera proporcional al risc que no es va declarar.
• Pot negar-se a pagar si considera que hi va haver dol o culpa greu per part de l’assegurat.
• Pot rescindir el contracte si comunica la inexactitud dins del termini legal corresponent.
• Pot reclamar quantitats ja abonades si la falsedat es descobreix després del pagament.

Ara bé, no qualsevol omissió permet a l’asseguradora rebutjar el pagament. Perquè la companyia pugui deixar de pagar, normalment han de coincidir diversos factors: que la pregunta fos clara, que l’assegurat conegués la malaltia, que l’ocultés de manera intencionada o greument negligent i que hi hagi relació entre allò ocultat i la causa del sinistre.

En quins casos l’asseguradora pot deixar de pagar i en quins no?

No és automàtic. Els tribunals analitzen cada cas concret, i el resultat depèn molt de com estava redactat el qüestionari de salut i de si la malaltia no declarada té relació amb la causa de la defunció o la invalidesa.

La idea principal és clara: el problema no és només haver oblidat o ocultat una dada, sinó si l’asseguradora t’ho va preguntar amb precisió i si aquella informació té relació amb el sinistre.

I si el qüestionari era genèric o no te’l van donar?

Aquest és un dels punts que més protegeix l’assegurat. La jurisprudència ha insistit que la càrrega de fer un qüestionari clar i complet correspon a l’asseguradora.

• Preguntes vagues o estereotipades. Si només et van preguntar si tenies “bona salut”, sense concretar malalties o antecedents, la manca de menció d’una patologia pot no considerar-se un incompliment greu.
• Preguntes concretes i clares. Si et van preguntar expressament per malalties cardíaques, oncològiques, respiratòries o altres patologies i les vas ocultar sabent-ho, la situació és molt més delicada.
• Sense qüestionari. Si l’asseguradora no et va sotmetre a cap qüestionari de salut, després ho tindrà molt difícil per afirmar que no vas declarar correctament el risc.
• Qüestionari emplenat per un tercer. Pot ser problemàtic si el banc, l’agent o un intermediari el va omplir sense llegir-te les preguntes o sense recollir fidelment les teves respostes.

Per això és tan important llegir personalment cada pregunta, respondre amb sinceritat i guardar una còpia del qüestionari signat. A Barcelona, on moltes assegurances de vida es contracten juntament amb hipoteques o productes bancaris, aquest consell és especialment rellevant.

Què poden fer els beneficiaris si l’asseguradora rebutja el pagament?

Si la companyia es nega a indemnitzar, els beneficiaris no han de donar el cas per perdut. Aquests són els passos més habituals:

• Demanar el motiu del rebuig per escrit i sol·licitar una còpia del qüestionari de salut signat.
• Revisar si la malaltia no declarada té una relació real amb la causa de la defunció o invalidesa.
• Analitzar si el qüestionari era clar, concret i personalitzat, o si contenia preguntes massa generals.
• Reclamar davant el servei d’atenció al client o el defensor de l’assegurat de la companyia.
• Valorar la via judicial amb l’assessorament d’un advocat especialitzat en dret d’assegurances.

Tot i això, la millor defensa és preventiva: contractar bé des del principi, respondre el qüestionari amb transparència i triar una pòlissa ajustada a la situació real de cada persona. Si vols protegir la teva família a Barcelona o a qualsevol punt de Catalunya, pots revisar opcions d’assegurança de vida i escollir una cobertura sense sorpreses per al futur.