Quins tràmits i permisos són necessaris per al trasllat d’un cos?

divendres 20 juny 2025

Image

Quan una persona mor, la família ha d’afrontar no només el dol emocional, sinó també una sèrie de tràmits legals i sanitaris imprescindibles per traslladar el cos, ja sigui dins de l’Estat espanyol o a l’estranger.

Aquests tràmits existeixen per garantir que el procés es realitza amb dignitat, higiene i respecte a la legalitat vigent. En molts casos, les funeràries encarregades dels trasllats s’ocupen de gestionar aquestes gestions, tot i que els familiars solen supervisar i autoritzar cada pas.

Les responsabilitats inclouen des d’obtenir permisos sanitaris fins a coordinar amb autoritats consulars si el trasllat és internacional. A més, cada comunitat autònoma pot tenir matisos específics que modifiquin part del procediment o requisits locals. A ciutats com Barcelona, les oficines de Sanitat Mortuòria i els registres civils adapten els seus horaris i condicions segons la densitat poblacional, fet que pot afectar els temps de gestió.

Per això, conèixer amb antelació els permisos necessaris, els costos associats i les diferències entre trasllats nacionals i internacionals ajuda les famílies a planificar amb temps i sense sorpreses. Si vols evitar complicacions en un moment difícil, et convidem a compara assegurances de decessos que incloguin la cobertura de trasllats.

En quins casos cal traslladar un cos?

El trasllat d’un cos pot ser necessari per diverses raons:

  • Defunció lluny del lloc de residència: Moltes persones moren mentre estan de viatge, de vacances o vivint temporalment en una altra ciutat o país.
  • Desig de ser enterrat al lloc d’origen: És habitual que el difunt o la seva família desitgi que l’enterrament es faci a la seva localitat natal o en un cementiri familiar.
  • Repatriació internacional: En casos de defuncions a l’estranger, els cossos han de ser repatriats a Espanya, o viceversa.

En totes aquestes situacions, el trasllat ha de complir amb una sèrie de normatives que garanteixen la seguretat sanitària i el respecte als drets de la persona difunta i la seva família.

Permisos obligatoris per al trasllat d’un cos

Per traslladar un cos dins o fora del país, és imprescindible comptar amb documentació específica. Aquests són els permisos més importants:

Autorització sanitària

És un document obligatori que emet l’autoritat sanitària de la comunitat autònoma on s’ha produït la defunció. Garanteix que el cos es troba en condicions higièniques i legals per ser transportat. Per a trasllats internacionals, també s’exigeix que el cos estigui embalsamat o conservat segons normativa internacional.

Certificat de defunció

Emès pel Registre Civil, acredita la defunció d’una persona. Sense aquest certificat no es pot realitzar cap tràmit funerari ni trasllat. En el cas de trasllats internacionals, si la defunció s’ha produït fora d’Espanya, el certificat ha d’estar apostil·lat i traduït oficialment.

Documentació addicional per a trasllats internacionals d’un cos

A més de l’autorització sanitària i el certificat de defunció, es requereixen documents com:

  • Certificat de l’embalsamament.
  • Salconduit mortuori o passaport internacional per a restes humanes.
  • Autorització consular.
  • Documentació d’identitat del difunt i del sol·licitant.
  • Dades del transport, destinació i funerària receptora.

Normativa per traslladar un cos per comunitats autònomes

A Espanya, la normativa sobre sanitat mortuòria depèn de cada comunitat autònoma. Tot i que existeixen disposicions estatals com el Reial decret 2263/1974, cada regió ha desenvolupat normatives específiques per al trasllat de cadàvers.

  • Madrid: La Direcció de Sanitat Mortuòria regula els trasllats interprovincials i requereix la gestió directa a través de funeràries autoritzades.
  • Catalunya: Exigeix autorització sanitària i un pla detallat del trasllat, especialment en el cas de defuncions per causes no naturals.
  • Andalusia: El procediment es realitza a través del Sistema d’Informació Sanitària de la Conselleria de Salut.
  • Comunitat Valenciana: Les funeràries han de registrar els trasllats a la Conselleria de Sanitat.

Cada comunitat pot requerir documentació específica, terminis diferents i notificacions prèvies al trasllat.

Quant costa traslladar una persona difunta?

El cost de traslladar un cos depèn de la distància, el tipus de trasllat (nacional o internacional) i els serveis addicionals requerits. A Barcelona, els preus estimats són:

  • Trasllat nacional: Entre 400 € i 600 €, incloent cotxe fúnebre, permisos i certificats.
  • Cost per quilòmetre addicional: Entre 1,50 € i 3 €, segons l’empresa funerària.
  • Trasllat internacional: Pot oscil·lar entre 3.000 € i 6.000 € dins d’Europa. Per a Amèrica o Àsia, els preus poden superar els 10.000 €, incloent vols, permisos consulars i embalsamament.

Qui gestiona el trasllat: funerària o família?

La gestió del trasllat sol estar a càrrec de la funerària, que actua com a intermediària entre la família, les autoritats sanitàries i el transport. La família generalment autoritza els tràmits, però no ha d’ocupar-se’n directament.

Les funeràries:

  • Obtenen permisos sanitaris.
  • Realitzen la conservació o embalsamament.
  • Coordinen amb aerolínies, consolats i funeràries en destí.
  • Entreguen el cos al lloc acordat.

En situacions d’urgència o defuncions a l’estranger, comptar amb una assegurança de decessos que inclogui la gestió del trasllat facilita molt el procés.

Quines diferències hi ha entre trasllat nacional i internacional d’un cos?

Quan es tracta de traslladar un cos fora d’Espanya, els requisits són molt més estrictes i complexos que en un trasllat nacional. Això és degut al fet que s’han de complir tant les normatives sanitàries espanyoles com les del país de destí, així com coordinar amb autoritats consulars i sanitàries internacionals.

Entre els requisits obligatoris per a un trasllat internacional hi ha:

  • Certificat literal de defunció expedit pel Registre Civil espanyol.
  • Autorització sanitària per al trasllat internacional, que certifica que el cos ha estat preparat segons el que estableixen les normes higiènico-sanitàries. Aquest permís l’emet la comunitat autònoma on s’ha produït la defunció.
  • Certificat d’embalsamament o tractament conservador adequat, realitzat per una empresa funerària autoritzada. Aquest pas és obligatori per evitar riscos sanitaris durant el trasllat aeri o terrestre.
  • Salconduit mortuori o passaport internacional de restes humanes, emès per l’autoritat sanitària o consular, i exigit a la majoria dels països per permetre l’entrada del cos.
  • Passaport o document d’identitat del difunt.
  • Autorització del consolat del país receptor, especialment si es tracta d’un trasllat intercontinental. En alguns casos, també es requereix la traducció jurada de documents o la seva legalització mitjançant apostilla de la Haia.
  • Dades del vol i de la funerària receptora al país de destí.
  • Certificació del contenidor: El fèretre ha de ser hermètic i complir amb els requisits internacionals de seguretat (taüt de zinc segellat o càpsula sanitària amb vàlvula de depressió).

A més, cal coordinar amb l’aerolínia o naviliera encarregada del transport, complir amb els requisits duaners del país de destí i notificar a les autoritats locals a l’origen i al destí del trasllat.

Degut a la seva complexitat, aquest tipus de trasllat requereix la intervenció de funeràries especialitzades i, en la majoria dels casos, comptar amb una assegurança de decessos que inclogui repatriació internacional, cosa que pot alleujar tant la càrrega econòmica com la gestió logística de la família.

Concepte Nacional Internacional
Autorització sanitària Comunitat autònoma Sanitat + Consolat
Embalsamament No sempre requerit Obligatori
Documents Certificat de defunció + Certificat embalsamament, salconduit
Temps estimat 1 a 3 dies 5 a 15 dies (segons país)
Cost estimat 400 € a 600 € 3.000 € a 10.000 € o més

Les assegurances de decessos cobreixen el trasllat del cos?

Sí, les assegurances de decessos solen incloure la cobertura del trasllat del cos, tant nacional com internacional. Les cobertures varien segons l’asseguradora, però les més habituals inclouen:

  • Trasllat al cementiri elegit per la família.
  • Repatriació des de l’estranger al país d’origen.
  • Transport d’acompanyants si és necessari.
  • Coordinació de tràmits i pagaments en destí.

Qui paga el trasllat del cos si no hi ha assegurança?

Quan no es compta amb una assegurança de decessos, les despeses del trasllat recauen completament en els familiars o hereus legals. No existeix una cobertura pública per a aquests costos, tret de casos excepcionals gestionats per consolats si el difunt es troba en situació de vulnerabilitat.

En aquests casos, la família ha d’assumir tots els costos: transport, embalsamament, taxes, documents i tràmits legals.

Com traslladar un cos d’una ciutat a una altra?

Per traslladar un cos entre ciutats espanyoles, s’han de seguir els passos següents:

  1. Contactar amb una funerària autoritzada.
  2. Sol·licitar l’autorització sanitària de trasllat a la comunitat autònoma corresponent.
  3. Gestionar el certificat de defunció.
  4. Contractar el transport funerari.
  5. Coordinar l’enterrament o la cremació al destí.

Els temps varien entre 24 i 72 hores segons la distància i la disponibilitat dels serveis. En trajectes habituals com Barcelona-Madrid, moltes funeràries ofereixen trasllats exprés.

Comptar amb una assegurança actualitzada pot evitar grans despeses i preocupacions als teus éssers estimats. Per això, si encara no en tens una, et recomanem compara assegurances de decessos i tria la que millor s’adapti a les teves necessitats i les de la teva família.